LA IDAFFA
Després de vore la frase nominal i la unitat de substantiu-adjectiu, tocava explicar què és això de la idaffa. La idaffa estableix una relació entre 2 elements. Esta relació pot ser de filiació, origen, possessió, matèria. Nosaltres ho resolem amb la preposició de, per exemple la casa de l’home. L’àrab juxtaposa els dos elements, sense preposició i el segon element en genitiu (amb les desinències -i/-in). L’àrab col·loquial prescindeix de les desinències i el maltés ha generalitzat l’ús d’una preposició, ta’ o t’, derivada de l’àrab مَتَاع [mataa’] amb el significat de possessió. Novament, esta fórmula és habitual als àrabs del nord d’Àfrica. Una casa d'un home بيت رجل [baytun radjulin] dar ta’ raġel . Amb substantius determinats, sols el segon element du l'article. La casa de l'home بيت الرجل [baytu ar-radjuli]. Id-dar tar-raġel . També podem trobar Dar ir-raġel , estructura idèntica a l'àrab, però pareix que estiga en retrocés. Alguns exemples més: