LLIÇONS DE MALTÉS

  Després de vore la frase nominal i la unitat de substantiu-adjectiu, tocava explicar què és això de la idaffa. La idaffa estableix una relació entre 2 elements. Esta relació pot ser de filiació, origen, possessió, matèria. Nosaltres ho resolem amb la preposició de, per exemple la casa de l’home. L’àrab juxtaposa els dos elements, sense preposició i el segon element en genitiu (amb les desinències -i/-in). L’àrab col·loquial prescindeix de les desinències i el maltés ha generalitzat l’ús d’una preposició, ta’ o t’, derivada de l’àrab مَتَاع [mataa’] amb el significat de possessió. Novament, esta fórmula és habitual als àrabs del nord d’Àfrica. Una casa d'un home بيت رجل [baytun radjulin] dar ta’ raġel .  Amb substantius determinats, sols el segon element du l'article. La casa de l'home بيت الرجل [baytu ar-radjuli]. Id-dar tar-raġel . També podem trobar Dar ir-raġel , estructura idèntica a l'àrab, però pareix que estiga en retrocés. Alguns exemples més:

  En àrab tenim diverses paraules per a denominar la casa. Una d'elles és بيت [ bayt ] que apareix ben representada al conjunt de les llengües semítiques. En realitat té molts significats, des de tenda fins a apartament o habitació i fins i tot família.  Tanmateix,  en maltés bejt té el significat més restringit de sostre. Una altra paraula és دار [ daar ] que s'aplica a l'edifici en  si  i en maltés manté el significat com a   dar . És un mot d'ús més habitual a la zona del Magreb.  Finalment,  hi ha منزل [ manzil ] que significava originalment assentament temporal. En maltés  minżel  vol dir punt de parada temporal. A més a la geografia valenciana apareix en forma de molts topònims que comencen per massa.

  L’oració atributiva consta d’un subjecte seguit del verb ser i un atribut mentre que el sintagma nominal està format per un nom i un complement. Això es complica pel fet que no hi ha un verb ser en present i ambdós es poden confondre. Llavors, com es poden diferenciar? En una oració atributiva podem trobar diferent elements que fan la funció de subjecte: A)    a)   Un nom determinat. Id-dar hija kbira . البيت كبير [albaytu kabirun]. La casa és gran. B)     b)  Un possessiu. Dar tiegħi kbira. بيتي كبير [bayty kabyrun]. Ma casa és gran. C)      c)  Un nom propi. Samir huwa kbir. سمير كبير [samyr kabirun]. Samir és gran. D)      d)  Un demostratiu. Din id-dar kbira. هذا بيت كبير [hadha baytu kabyrun] E)      e)  Una idafa que estableix una relació de propietat entre dos objectes: Dar ir-ra ġel kbira. بيت الرجل كبير   [baytu arradjulu kabyrun]. La casa de l’home és gran. És a dir que el nom va determinat, però l’atribut no. Si ambdós elements van determinats o indeter

Vocabulari relacionat amb l’estat civil de les persones: l-istat ċivili.  الحالة المدية [alhaalat almadia].   Maltés Àrab Transcripció àrab Fadrí/fadrina għażeb/xebba* أعزب/عزبء a'’azab/'azba' Casat/ casada miżżewweġ/miżżewġa متزوج/ متزوجة mutazawidj/ mutazawidja Divorciat/ divorciada divorzjat/divorzjata مطلق/ مطلقة muTalaq/ muTalaqa Vidu/vídua Armel/armla أرمل/ أرملة a'rmal/a'rmla *xebba ve de l’àrab شابة [xaaba] i vol dir xica jove encara que en l’àrab actual no té un ús habitual. Per a preguntar: Int għażeb?  Iva, jien għażeb  Le, jien mhux għażeb D’igual manera, en àrab diem هل أنت أعزب؟ **[hal a'nta a'azab]  نعم، أنا أعزب [n’am, a’naa a’’azab] لا، لست أعزب [laa, lastu a’’azab] ** هل [hal] és una partícula que introdueix en l’àrab una

  En esta entrada abordarem algunes partícules interrogatives. Mirarem un per un tot comparant-los amb l’àrab i afegint alguns comentaris escaients. Què? Xiex?  que sovint es redueix a x’ . Dak x’inhu? Què és això? Xiex resulta de la contracció de x’ i iex, fet curiós perquè x’ és per ell mateix la reducció de iex. En àrab fusha n’era  شىء أيّ   [xay a'y], és a dir “quina cosa?”. Este ús es troba en l’àrab col·loquial. En àrab en diuen ما [maa]. ما هذا؟ [maa hadhaa?].  El maltés ma en canvi s’empra sols com a adverbi de negació, un dels usos que també té en àrab.  Així mateix tenim ماذا [maadhaa] que es fa servir quan la interrogació inclou un verb:  ماذا تعفل؟ [maadhaa t’afalu] què fas?  Com?: Kif?   Kif int? Com va? Com estàs? Compartit amb l’àrab كيف [kayfa] كيف حلك؟ [kayfa haluka/i] Com va? On?: Fejn?   Fejn toqgħod . On vius? Fejn resulta de la contracció de la preposició f’ (en) i del pronom ejn (on). Qagħad deriva de l’àrab قَعَدَ [qa’ada] i si

  Quan coneixem o trobem algú, les convencions socials manen interessar-se per l’altre.   Podem dir simplement: Kif inti? o Kif intom? Depenent de si l’interlocutor és una persona o més d’una. Kif int o kollox sew poden sonar més informals i com no, trobem la presència de l’anglés en   Orrajt? Per a contestar direm: Jien tajjeb / tajba, grazzi .   Pel que fa a l’àrab, tenim dos fórmules: كيف الحال؟ [kayfa alhaal] Esta no exigeix cap adequació a la persona. En canvi, esta altra sí: كيف حالك؟ [kayfa haluka/i] حلكم/حلكن/حلكما؟ [kayfa halukum/halukunna/halukuma] depenent de sí ens dirigim a hòmens, dones o dos persones. Com que la convenció vol que contestem sempre "bé", podem dir:  Estic bé, gràcies أنا بخير، شكراً [a'naa bikhayr xukran] Gens malament لا بأس [laa ba's] Tot bé على مايرام ['ala maayuraam].  I acompanyat sempre de الحمد لله [alhamdu lil·la'] gràcies a Déu.

En àrab hi ha la partícula يا (ya) amb funció vocativa que es col·loca davant dels noms quan ens adrecem a algú. Per exemple: سباح الخير يا أستاذ [sabaahu al-khayr ya ustadh] Bon dia, professor. O: ! يا حمار (ya himaar) ie ase! Es pot utilitzar tant per a fer el bé com per a fer el mal. En maltés existeix ja , però no es fa servir gaire o de manera tan profusa com en àrab i a causa de la influència de l’anglés, you s’empra com a substitut del pronom de segona persona.

Hem vist anteriorment que no existeix una forma d’ésser com a tal, en canvi quan hem de negar este verb, comptem amb ma, o m’ davant de vocal i so mut, seguit del pronom i el sufixe -x . Jien = ma jiniex/ m'iniex  Int = m'intix  Hu = mhux/ mhuwiex  Hi= mhix/mhijiex  Aħna = m'aħniex  Intom = m'intomx  Huma = m'humiex L’adverbi de negació és le i el d’afirmació és iva . Així: Int l-għalliem? (Eres el professor?). Iva, jien l-għalliem. (Sí, soc el professor). Le, jien ma jiniex l-għalliem (No, no soc el professor). En àrab vorem que funciona d’una manera pareguda. Hi ha la forma ليس [laysa] que es conjuga com un verb. أنا لست [lastu] 1a. أنت لست [lasta/lasti] 2a. هو ليس [laysa] 3a. masculí هي ليست [laysat] 3a. femení نحن لسنا [lasnaa] 1a. plural أنتم لستم [lastum] 2a. plural masculí أنتنّ لستنّ [lastunna] 2a. plural femení أنتما لستما [lastumaa] 2a. dual هم ليسوا [laysuu] 3a. plural masculí هنّ لسن [lasna] 3a. plural femen