LA NEGACIÓ

Hem vist anteriorment que no existeix una forma d’ésser com a tal, en canvi quan hem de negar este verb, comptem amb ma, o m’ davant de vocal i so mut, seguit del pronom i el sufixe -x.

Jien = ma jiniex/ m'iniex 

Int = m'intix 

Hu = mhux/ mhuwiex 

Hi= mhix/mhijiex 

Aħna = m'aħniex 

Intom = m'intomx 

Huma = m'humiex

L’adverbi de negació és le i el d’afirmació és iva.

Així:

Int l-għalliem? (Eres el professor?).

Iva, jien l-għalliem. (Sí, soc el professor).

Le, jien ma jiniex l-għalliem (No, no soc el professor).

En àrab vorem que funciona d’una manera pareguda. Hi ha la forma ليس [laysa] que es conjuga com un verb.

أنا لست [lastu] 1a.

أنت لست [lasta/lasti] 2a.

هو ليس [laysa] 3a. masculí

هي ليست [laysat] 3a. femení

نحن لسنا [lasnaa] 1a. plural

أنتم لستم [lastum] 2a. plural masculí

أنتنّ لستنّ [lastunna] 2a. plural femení

أنتما لستما [lastumaa] 2a. dual

هم ليسوا [laysuu] 3a. plural masculí

هنّ لسن [lasna] 3a. plural femení

هما ليسا [laysaa] 3a. dual masculí

هما ليستا [laysataa] 3a. dual femení

A més esta forma exigeix que el substantiu negat vaja en cas acusatiu.

Ho podem vore en alguns exemples.

هل أنت معلم؟  [hal anta mu’al·limun?] Eres el professor?

نعم، أنا معلم.. [n’am, a’naa m’ual·limun] Sí, soc el professor.

لا، لست معلم. [laa, lastu m’ual·liman] No, no soc el professor.

Ara bé, en l’àrab col·loquial especialment del nord d’Àfrica, és habitual l’ús de ma i el sufixe –ix tot just com ho fa el maltés.