REPASSANT QÜESTIONS (II) SALUTACIONS

 

Hi ha tres formes de saludar en maltés que són testimoni de la història de l’arxipèlag. La forma merħba prové de l’àrab مَرْحَبًا que també vol dir benvingut. Els àrabs hi van viure entre els segles IX i XI i la seua llengua romangué entre la població nativa. A partir del segle XVI s’instal·laren els cavallers hospitalers entre els quals la llengua franca era el francés, que va ser la llengua de l’aristocràcia local, per això també tenim bonġu, de bonjour que pot significar també bon dia i que fa doblet amb bonġornu, del sicilià bon giornu, ja que hi hagué molts contactes amb l’illa de Sicília. Finalment, arrel de la derrota de Napoleó, Malta esdevingué una colònia inglesa fins els final de la Segona guerra mundial, per això ħello o ħellow són les formes més comunes en l’actualitat.

Per a preguntar com està una persona, per cordialitat diem kif int? Kif és el pronom interrogatiu com, mentre que int és la segona persona del singular tu. Existeix una forma inti que pot emprar-se amb dones. Literalment vol dir “com tu” ja que com a llengua semítica, no hi ha un verb ésser. Per a contestar, perquè no s’espera que contem les nostres circumstàncies, diem jien tajjeb, grazzi. Jien és la primera persona del singular i tajjeb funciona com a adjectiu o com a adverbi, bé o bo. La forma femenina és tajba. Grazzi és un altre sicilianisme dels molts que té la llengua.

Per a preguntar el nom diem X'jismek? Hi trobem diversos elements: la x’ és una apostrofació de xi davant de vocals o consonants i és el pronom interrogatiu què o quin. En jismek trobem la forma isem que significa nom, la desinència de segona persona possessiva singular –ek, “nom teu” pròpia de les llengües semítiques i una j- al principi, així jismek vol dir el teu nom. Responem jisimni…En maltés són freqüents els canvis vocàlics, com també passa amb l’àrab.

Hem vist que jien i int/inti són les formes del pronom personal de primera i segona del singular. Per a la tercera persona hi ha huwa o hu per al masculí i hija o hi per al femení. En quant a preguntar pel nom, x’jismu i x’jisimha són els equivalents.