LLIÇONS DE MALTÉS

 Coneixem ja que minn vol dir d'on, per exemple en la pregunta minn fejn int? Ara, si li llevem una - n a minn ens queda min que vol dir qui, així min hi? vol dir qui és ella? Aleshores contestem: hija l- għalliema tiegħi tal- malti .  La paraula għalliem-għalliema vol dir professor-professora i està relacionat amb l'àrab معلم [mu'alim]. Tiegħi hem vist que és el possessiu : l- għalliema tiegħi és la meua professora i tal-malti de maltés.  Għalliema ve del verb   għallem ensenyar, així també podem dir hija tg ħallem il-malti i afegir fl -skola, a l'escola.   La conjugació del verb en present és la següent: ngħallem tgħallem jgħallem/tgħallem ngħallmu tgħallmu jgħallmu En la frase  Int għalliem ukoll? Ukoll és l'adverbi que significa també .  Ara ja sabem dir que sí o que no: iva, jien għalliem / le, m'iniex għalliem. Podem completar la informació dient que som estudiants , jien student .  Què significa min hu? Hu ħabibi tiegħi, h...

  En Maltés per a demanar disculpes utilitzem el verb skuża en la forma imperativa, skuża en la segona del singular i skużaw en la del plural. També amb la forma del pronom objecte, skużani skużawni ja que ni fa referència a la primera persona a mi.                                                                Skużani , m'għandix ħin issa Issa vol dir ara. Ma jimpurtax   significa no passa res, no importa. Recordem que ma era l’adverbi de negació igual que la – x final és una altra partícula de negació. Jimpurta és la tercera persona masculina del singular del verb impurta . Per a donar les gràcies emprem grazzi   o grazzi ħafna , moltes gràcies. ...

Jien ngħix fil-Belt Valletta Sabem que fejn vol dir on, ara per a preguntar on viu algú emprarem el verb għex . Este verb està relacionat amb l’àrab عَاشَ La seua conjugació és Jien ngħix Int tgħix Hu jgħix Hi tgħix Aħna ngħixu Intom tgħixu Huma jgħixu   Així, fejn tgħix ? Vol dir on vius? Per exemple, jien ngħix fil-Belt Valletta. Belt significa la ciutat: jien ngħix f’belt kbira o Rabat, hija belt żgħira. Mdina hija belt antika .   San Ġiljan hija belt importanti f’Malta. Tas-Sliema hija belt turistika . Belt és una paraula femenina i demana adjectius en femení com antika (antiga), importanti (important), turistika (turística).   L’oposat a belt és raħal : il- ġenituri tiegħi jħixu f’raħal. Ġenituri són els pares, mentre que tiegħi és la forma del possessiu de primera persona, que vorem més endavant.   Observem esta oració: Il-Gżira mhix il bogħod mill-B elt Valletta . Bogħod vol dir lluny i el seu oposat és qrib: Rabat hija qri...

 Per a preguntar d’on és una persona direm min fejn int? La preposició minn indica origen i possessió mentre que fejn és la unió de la preposició fi , en i el pronom interrogatiu ejn on. Podem contestar Jien minn Malta . Un altre exemple amb una oració tancada: int minn Malta? Si no ho som llavors tenim dos alternatives, per una banda jien mhux minn Malta. Mhux és un adverbi que nega oracions nominals, adverbis o verbs copulatius. Literalment vol dir “no ell això” que ha acabat prenent el significat de no, però això ja passa en àrab dialectal, per exemple en egipci مش [muix] que té el mateix significat. Pot tindre un ús més formal. Més col·loquial és miniex minn Malta , format per ma , l’adverbi de negació, jien/jiena , el pronom personal i – x el sufixe de negació. La diferencia també està en que la primera és invariable i la segona es conjuga. Vegem-ho amb altres exemples, Miniex mill- Ġ ermanja , mintix mill- Italja , mhuwiex minn Franza , mhijiex mill- Ingilterra...

  Els pronoms personals en plural són a ħ na, intom i huma . Hem vist que x’jismek vol dir com et diuen. Quan ens diuen un nom, per a quedar bé podem dir g ħ andi pja ċ ir . Pja ċ ir és un sicilianisme, de piaciri, plaer. Mentre que g ħ andi està format per g ħ and , una preposició que vol dir en o a, per exemple jien g ħ and it -tabib vol dir estic a cal metge. G ħ and seguit de la dessinència – i i s’empra per a expressar possessió, per tant g ħ andi pja ċ ir significa literalment tinc plaer, o és un plaer (conéixer-te). Per a la segona persona és g ħ andek, g ħ andu per a la tercera del singular masculina i g ħ anda per a la tercera femenina. G ħ andna per a la primera del plural, g ħ andkom per a la segona del plural i g ħ andhom per a la tercera del plural. Per exemple, g ħ andi karozza żgħira és tinc un cotxe petit,   ir-ra ġ el g ħ andu kelb sabiħ, l’home té un gos simpàtic , g ħ andna dar kbira, tenim una casa gran. Per a negar, avantposem m i a...

  Hi ha tres formes de saludar en maltés que són testimoni de la història de l’arxipèlag. La forma merħba prové de l’àrab مَرْحَبًا que també vol dir benvingut. Els àrabs hi van viure entre els segles IX i XI i la seua llengua romangué entre la població nativa. A partir del segle XVI s’instal·laren els cavallers hospitalers entre els quals la llengua franca era el francés, que va ser la llengua de l’aristocràcia local, per això també tenim bonġu , de bonjour que pot significar també bon dia i que fa doblet amb bonġornu , del sicilià bon giornu , ja que hi hagué molts contactes amb l’illa de Sicília. Finalment, arrel de la derrota de Napoleó, Malta esdevingué una colònia inglesa fins els final de la Segona guerra mundial, per això ħello o ħellow són les formes més comunes en l’actualitat. Per a preguntar com està una persona, per cordialitat diem kif int? Kif és el pronom interrogatiu com, mentre que int és la segona persona del singular tu. Existeix una forma inti que pot em...