ALGUNES EXPRESSIONS

 

En Maltés per a demanar disculpes utilitzem el verb skuża en la forma imperativa, skuża en la segona del singular i skużaw en la del plural. També amb la forma del pronom objecte, skużani skużawni ja que ni fa referència a la primera persona a mi.

                                                               Skużani, m'għandix ħin issa

Issa vol dir ara.

Ma jimpurtax  significa no passa res, no importa. Recordem que ma era l’adverbi de negació igual que la –x final és una altra partícula de negació. Jimpurta és la tercera persona masculina del singular del verb impurta.

Per a donar les gràcies emprem grazzi  o grazzi ħafna, moltes gràcies.

Per a dir de res tenim algunes opcions com ta’xejn . Ta o t’ davant de vocals és la preposició de i xejn vol dir alguna cosa o res, per tant és literalment de res.  

Una altra opció és m’hemmx għalfejn. Hemm és l’equivalent a haver-hi, hi ha i com ja sabem que són la m’ i la-x coneixem que m’hemmx és no hi ha. Pel que fa a la segona part també coneixem fejn, on i għal o għala vol dir cap a, en conseqüència, en favor de i tot junt significa per què o de què encara que literalment no tinga molt de sentit, per tant m’hemmx għalfejn és no hi ha de què. 

Finalment més col·loquials són tajjeb i ma’x. Tajjeb ja sabem que és bo, bé i ma’x és ma xejn, no res.

Per a demanar una cosa direm jekk jogħġbok, per favor o literalment si fas el favor, si et plau. Jekk és la conjunció que introdueix oracions condicionals i jogħġbok és la tercera persona de l’imperfecte masculí del verb għoġob, agradar, plaure. També s’empra l’anglicisme plis. –Ok és el pronom objecte masculí, així que quan ens adrecem a dones hauriem d’emprar el pronom objecte femení ek=  jekk jogħġbok/ jekk jogħġbek tot i que en la conversa diària s’ha fossilitzat i no se sol fer la distinció.

En esta lliçó ja ens hem introduït també als pronoms objecte, en concret al de primera persona ni i al de segona persona masculí ok i femení ek.