FIL-KARTORELIJA

 

Fil-kartorelija:

-Irrid lapes u notebook.

-Xi ħaġa oħra?

-Iva, għandi bżonn pinna wkoll. Kemm huwa b’kollox?

-6 ewro.

A la papereria.

-Vull un llapis i un quadern.

-Alguna cosa més?

-Sí, també necessite un bolígraf. Quant és en total?

-6 euros. 

عند الأدوات المكتبية

أنا اريد قلم رصاص و دفتر

أي شيء آخر؟

نعم، أحتاج قلمًا أيضًا. كم ثمنه؟.

٦يورو

Papereria

kartorelija

الأدوات المكتبية

al-a'dawat al maktabyaun

Paper

karta

ورق

waraqun

Regla

Riga

مسطرة

masTaratun

Goma de borrar

Gomma / eraser

ممحاة

mumhatun

Boli

pinna

قلم

qalamun

Llapis

lapes

قلم رصاص

qalamun rusaSan

Quadern

Takkwin/ notebook

دفتر

daftarun

Cartera

Borża tal-iskola

حقيبة

haqibatun

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

KEMM HEMM NIES FIL-FAMILJA TIEGĦEK?

 Esta frase:  Kemm hemm nies fil- familja tiegħek? la podem utilitzar per a preguntar algú quants membres té la seua família. Kemm és el pronom interrogatiu per a preguntar quant, hemm ja hem vist que   és un adverbi que indica existència. Nies és un col·lectiu que significa gent, com l'àrab ناس [naas] per tant kemm hemm nies significa quanta gent hi ha. Familja és prou transparent i  tiegħek és el pronom possessiu de segona persona com hem estudiat anteriorment.  Per a contestar tenim fil-familja tiegħi hemm erba' persuni per exemple, és a dir a la meua família hi ha / som quatre persones. Erba ' és el número 4, més bé la seua forma atributiva d' erbgħa. En maltés es diferencia els nombres quan són numerals o quan són determinants. Quan la paraula que segueix necessita una vocal de reforç es pot emprat la forma erbat, per exemple: hemm erba' persuni / hemm erbat itfal . Tfal vol dir xiquets i pren una vocal epentètica.  Persuni és el plural de pers...
Més informació

REPASSANT QÜESTIONS (II) SALUTACIONS

  Hi ha tres formes de saludar en maltés que són testimoni de la història de l’arxipèlag. La forma merħba prové de l’àrab مَرْحَبًا que també vol dir benvingut. Els àrabs hi van viure entre els segles IX i XI i la seua llengua romangué entre la població nativa. A partir del segle XVI s’instal·laren els cavallers hospitalers entre els quals la llengua franca era el francés, que va ser la llengua de l’aristocràcia local, per això també tenim bonġu , de bonjour que pot significar també bon dia i que fa doblet amb bonġornu , del sicilià bon giornu , ja que hi hagué molts contactes amb l’illa de Sicília. Finalment, arrel de la derrota de Napoleó, Malta esdevingué una colònia inglesa fins els final de la Segona guerra mundial, per això ħello o ħellow són les formes més comunes en l’actualitat. Per a preguntar com està una persona, per cordialitat diem kif int? Kif és el pronom interrogatiu com, mentre que int és la segona persona del singular tu. Existeix una forma inti que pot em...
Més informació

ADJECTIUS (AĠĠETTIVI)

  Petit żgħar صغير [Sagyr] Gran kbir كبير [kabyr] Estret dojoq ضيق [Dyq] Ample wiesgħa واسع [was’a] Baix isfel قصير [qaSyr] Alt għolja طويل [Tawyl] Curt qasir قصير [qaSyr] Llarg twil طويل [Tawyl] Trist imdejjaq حزين [hazyn] Content kuntenti سعيد [s’ayd] Brut maħmuġ وسخ [wasikh] Net nadif نظيف [naTHyf] Roín ħażin سيء [say] Bo tajba جيد [djayd] Lleig ikrah قبيح [qabyh] Bonic sbi...
Més informació