GĦAND I MGĦANDX (TINDRE I NO TINDRE)

 

Els pronoms personals en plural són aħna, intom i huma.

Hem vist que x’jismek vol dir com et diuen. Quan ens diuen un nom, per a quedar bé podem dir għandi pjaċir. Pjaċir és un sicilianisme, de piaciri, plaer. Mentre que għandi està format per għand, una preposició que vol dir en o a, per exemple jien għand it-tabib vol dir estic a cal metge.

Għand seguit de la dessinència –i i s’empra per a expressar possessió, per tant għandi pjaċir significa literalment tinc plaer, o és un plaer (conéixer-te). Per a la segona persona és għandek, għandu per a la tercera del singular masculina i għanda per a la tercera femenina. Għandna per a la primera del plural, għandkom per a la segona del plural i għandhom per a la tercera del plural.

Per exemple, għandi karozza żgħira és tinc un cotxe petit,  ir-raġel għandu kelb sabiħ, l’home té un gos simpàtic, għandna dar kbira, tenim una casa gran.

Per a negar, avantposem m i afegim x, és a dir mgħandix, mgħandekx, mgħandux, mgħandiex, mgħandniex, mgħandkox i mgħandhomx per a la tercera del plural. Observem que la tercera persona femenina i la primera del plural no són mgħanda ni mgħadna perquè com a regla, els verbs acabats en –a fan la canvien per –iex en negatiu.

Il-mara mgħandiex ħin, la dona no té temps. Huma għandhomx xogħol, ells no tenen treball.