ORACIÓ ATRIBUTIVA I SINTAGMA NOMINAL

 L’oració atributiva consta d’un subjecte seguit del verb ser i un atribut mentre que el sintagma nominal està format per un nom i un complement. Això es complica pel fet que no hi ha un verb ser en present i ambdós es poden confondre. Llavors, com es poden diferenciar?

En una oració atributiva podem trobar diferent elements que fan la funció de subjecte:

A)   a)  Un nom determinat. Id-dar hija kbira. البيت كبير [albaytu kabirun]. La casa és gran.

B)    b) Un possessiu. Dar tiegħi kbira. بيتي كبير [bayty kabyrun]. Ma casa és gran.

C)     c) Un nom propi. Samir huwa kbir. سمير كبير [samyr kabirun]. Samir és gran.

D)     d) Un demostratiu. Din id-dar kbira. هذا بيت كبير [hadha baytu kabyrun]

E)     e) Una idafa que estableix una relació de propietat entre dos objectes: Dar ir-raġel kbira. بيت الرجل كبير  [baytu arradjulu kabyrun]. La casa de l’home és gran.

És a dir que el nom va determinat, però l’atribut no. Si ambdós elements van determinats o indeterminats alhora és un sintagma nominal.

La casa gran: id-dar il-kbira. البيت الكبير [al-baytu al-kabyru].

Una casa gran: dar kbira. بيت كبير [baytun kabyrun]

Així fixem-nos-hi:

La casa gran és barata: Id-dar il-kbira rħisa.  البيت الكبيررخيص [al-baytu al-kabyru rakhySun]

L'adjectiu que concorda forma el sintagma i el discordant és l'atribut.

Tanmateix, arribats a este punt caldria fer algunes matisacions, perquè no sempre és tan evident, però ja en parlarem més endavant.