LA IDAFFA
Després de vore la frase nominal i la unitat de substantiu-adjectiu, tocava explicar què és això de la idaffa. La idaffa estableix una relació entre 2 elements. Esta relació pot ser de filiació, origen, possessió, matèria. Nosaltres ho resolem amb la preposició de, per exemple la casa de l’home.
L’àrab juxtaposa els dos
elements, sense preposició i el segon element en genitiu (amb les desinències -i/-in).
L’àrab col·loquial prescindeix de les desinències i el maltés ha generalitzat l’ús
d’una preposició, ta’ o t’, derivada de l’àrab مَتَاع [mataa’]
amb el significat de possessió. Novament, esta fórmula és habitual als àrabs
del nord d’Àfrica.
Una casa d'un home بيت رجل
[baytun radjulin] dar ta’ raġel.
Amb substantius determinats,
sols el segon element du l'article.
La casa de l'home بيت الرجل [baytu
ar-radjuli]. Id-dar tar-raġel. També podem trobar Dar ir-raġel,
estructura idèntica a l'àrab, però pareix que estiga en retrocés.
Alguns exemples més:
L'amic del meu germà: صديق أخي [Sadyqu a'khy] Il-ħabib ta’ ħija.
Amb el sufixe possessiu no es pot posar l'article determinat perquè fa la
mateixa funció.
La ciutat de Victòria: مدينة
الرباط [madynatu ar-rabaaT] Il-belt tar-Rabat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada