LLIÇONS DE MALTÉS

 Per a preguntar d’on és una persona direm min fejn int? La preposició minn indica origen i possessió mentre que fejn és la unió de la preposició fi , en i el pronom interrogatiu ejn on. Podem contestar Jien minn Malta . Un altre exemple amb una oració tancada: int minn Malta? Si no ho som llavors tenim dos alternatives, per una banda jien mhux minn Malta. Mhux és un adverbi que nega oracions nominals, adverbis o verbs copulatius. Literalment vol dir “no ell això” que ha acabat prenent el significat de no, però això ja passa en àrab dialectal, per exemple en egipci مش [muix] que té el mateix significat. Pot tindre un ús més formal. Més col·loquial és miniex minn Malta , format per ma , l’adverbi de negació, jien/jiena , el pronom personal i – x el sufixe de negació. La diferencia també està en que la primera és invariable i la segona es conjuga. Vegem-ho amb altres exemples, Miniex mill- Ġ ermanja , mintix mill- Italja , mhuwiex minn Franza , mhijiex mill- Ingilterra...

  Els pronoms personals en plural són a ħ na, intom i huma . Hem vist que x’jismek vol dir com et diuen. Quan ens diuen un nom, per a quedar bé podem dir g ħ andi pja ċ ir . Pja ċ ir és un sicilianisme, de piaciri, plaer. Mentre que g ħ andi està format per g ħ and , una preposició que vol dir en o a, per exemple jien g ħ and it -tabib vol dir estic a cal metge. G ħ and seguit de la dessinència – i i s’empra per a expressar possessió, per tant g ħ andi pja ċ ir significa literalment tinc plaer, o és un plaer (conéixer-te). Per a la segona persona és g ħ andek, g ħ andu per a la tercera del singular masculina i g ħ anda per a la tercera femenina. G ħ andna per a la primera del plural, g ħ andkom per a la segona del plural i g ħ andhom per a la tercera del plural. Per exemple, g ħ andi karozza żgħira és tinc un cotxe petit,   ir-ra ġ el g ħ andu kelb sabiħ, l’home té un gos simpàtic , g ħ andna dar kbira, tenim una casa gran. Per a negar, avantposem m i a...

  Hi ha tres formes de saludar en maltés que són testimoni de la història de l’arxipèlag. La forma merħba prové de l’àrab مَرْحَبًا que també vol dir benvingut. Els àrabs hi van viure entre els segles IX i XI i la seua llengua romangué entre la població nativa. A partir del segle XVI s’instal·laren els cavallers hospitalers entre els quals la llengua franca era el francés, que va ser la llengua de l’aristocràcia local, per això també tenim bonġu , de bonjour que pot significar també bon dia i que fa doblet amb bonġornu , del sicilià bon giornu , ja que hi hagué molts contactes amb l’illa de Sicília. Finalment, arrel de la derrota de Napoleó, Malta esdevingué una colònia inglesa fins els final de la Segona guerra mundial, per això ħello o ħellow són les formes més comunes en l’actualitat. Per a preguntar com està una persona, per cordialitat diem kif int? Kif és el pronom interrogatiu com, mentre que int és la segona persona del singular tu. Existeix una forma inti que pot em...

 Repassem algunes estructures bàsiques. Home es diu  raġel i l'article determinat ( el/la ) és il que davant de certes consonants canvia. Pots repassar-ho ACÍ . Així  ir-raġel és l'home, a més l'article s'uneix al nom mitjançant un guió. El contrari, la dona es diu il-mara. Si volem construir una oració atributiva, en maltés no hi ha un verb ésser en present, així que simplement juxtaposem el nom i l'atribut.                                                                        ir-raġel twil                                                                     ...

  Fil-kartorelija: -Irrid lapes u notebook. -Xi ħ a ġa oħra? -Iva, għandi bżonn pinna wkoll. Kemm huwa b’kollox? -6 ewro. A la papereria. -Vull un llapis i un quadern. -Alguna cosa més? -Sí, també necessite un bolígraf. Quant és en total? -6 euros.  عند الأدوات المكتبية أنا اريد قلم رصاص و دفتر أي شيء آخر؟ نعم، أحتاج قلمًا أيضًا. كم ثمنه؟ . ٦ يورو Papereria kartorelija الأدوات المكتبية al-a'dawat al maktabyaun Paper karta ورق waraqun Regla Riga مسطرة masTaratun Goma de borrar Gomma / eraser ممحاة mumhatun Boli pinna قلم qalamun Llapis lapes قلم رصاص qalamun rusaSan Quadern Takkwin/ notebook دفتر daftarun Cartera Bor ż a tal-iskola حقيبة haqib...

Irrid tazza ilma għax għandi l-għatx. Il-kelb irid jiekol għax għandu l-ġuħ. Vull un got d’aigua perquè tinc set. El gos vol menjar perquè té fam.   أريد كوباً من الماء لأني عطشان. الكلب يريد أن يأكل لأنه جائع. Estàs fart perquè has menjat massa . Estem enfadats perquè hem perdut els diners. Int mimli għax kilt wisq . Aħna rrabjati għax tlifna l-flus. أنت ممتلئ لأنك أكلت كثراً . نحن غاضبون لأننا فقدنا المال. Esteu contents perquè heu trobat la cartera . Estic trist perquè demà és dilluns. Int kuntent għax sibt il- kartiera . Jien imdejjaq għax għada t-Tnejn. أنت سعيد لأنك وجدت المحفظة . أنا حزين لأن غدا هو الاثنين. Esàs tranquil perquè estàs de vacances. Esta cansat perquè fa molt d’esport. Int kalm għax tkun fuq vaganza. Huwa għajjien għax jagħmel ħafna sports. أنت هادئ لأنك في إجازة. إنه متعب لأنه يمارس الكثير من الألعاب الرياضية. Estem cansats, tenim son. Els gats estan adormits. Aħna għajjien, aħna bi ngħas. Il-qtates huma reqdin. نحن متعبون،...

Klijent: Hello Wejter: Hello, xi trid? Klijent: Irrid insalata, soppa u platt tal-għaġin. Wejter: Trid il-ħobż ukoll? Klijent: Le, ma rridx ħobż. Wejter: Xi trid tixrob? Klijent: Irrid tazza ilma. … Klijent: Ġibni l-kont, jekk jogħġbok? Wejter: Huwa ħamsa u għoxrin ewro. Klijent: Hawn hu, grazzi. Client: hola Cambrer: hola, què desitja? Client: vull una ensalada, una sopa i un plat de pasta. Cambrer: vol també pa? Client: no, no vull pa. Cambrer: què vol beure? Client: vull un got d’aigua. … Client: Em porta el compte, per favor? Cambrer: Són vint-i-cinc euros. Client: Ací té, gràcies. في المطعم الزبون: مرحبا النادل: مرحبا ماذا تريد؟ الزبون: أريد سلطة و حساء وطبق مكرونة . النادل: هل تريد الخبز أيضا؟ الزبون: لا، لا أريد الخبز . النادل: ماذا تريد أن تشرب؟ الزبون: أريد كوبًا من الماء . … الزبون: الفاتورة من فضلك؟ النادل: خمسة وعشرون يورو . الزبون: ها هو، شكرًا لك . RESTAURANT RISTORANT مطعم [m...