REPASSANT ALGUNES QÜESTIONS

 Repassem algunes estructures bàsiques.

Home es diu raġel i l'article determinat (el/la) és il que davant de certes consonants canvia. Pots repassar-ho ACÍ. Així ir-raġel és l'home, a més l'article s'uneix al nom mitjançant un guió. El contrari, la dona es diu il-mara. Si volem construir una oració atributiva, en maltés no hi ha un verb ésser en present, així que simplement juxtaposem el nom i l'atribut. 

                                                        ir-raġel twil

                                                        il-mara twila

Twil significa alt i per a formar el femení afegim una -a, no és una regla general, però és prou habitual, a més veiem que coincideix amb algunes llengües romàniques, tot i que la relació és casual, en este cas és heretada de l'àrab. El contrari de twil és qasir, és a dir baix i recordem que en maltés modern la q és muda, per tant es pronuncia [asir]. Per a recordar la pronuncia del maltés pots repassar-la ACÍ. Novament, el femení és qasira.

Si volem fer una pregunta, no n'és prou amb l'entonació. Abans hem dit que en maltés no existeix un verb ésser com a tal, bé en ocasions apareix el pronom personal per a omplir el buit. 

                                                        ir-raġel huwa qasir?

                                                        il-mara hiya qasira?

Observem llavors com entre el nom i l'atribut ara ens ha aparegut el pronom personal ell/ella que és prou redundant. Podríem traduir-ho literalment com a "l'home ell baix?/la dona ella baixa?".

Veiem algun exemple més. Xiquet es diu tifel, però la contrapart no és tifela, sinó tifla, xiqueta. T és una d'estes lletres a les quals afecta l'article en la seua morfologia així que direm it-tifel/it-tifla.

Si volem contestar a una pregunta tancada amb sí o no, utilitzarem iva o le.

                                                            it-tifel huwa ġdid? Iva.

                                                            it-tifla hiya anzjana? Le

Ġdid/ġdida vol dir jove, mentre anzjan que podem reconéixer fàcilment és una paraula que ha arribat a través de l'italià i que s'empra de manera educada, per a dir vell també comptem amb la paraula xiħ/xiħa, que es parent del nostre xeic o del castellà jeque referit a l'home ancià d'una tribu àrab.

Si volem negar una oració atributiva la cosa és complica una miqueta. En este cas els pronoms huwa/hija hem de reduir-los a les seues versions de hu/hi, després avantposar l'adverbi de negació ma que s'apocopa i postposar una -x que originalment volia dir cosa. 

                                                            le. Ir-raġel mhux qasir.

                                                            le. It-tifla mhix anzjana.