LES CONSONANTS
Respecte a l'àrab, el maltés ha perdut molts sons, especialment els emfàtics que s'han reduït o per l'emmudiment d'altres. Així mateix, n'han aparegut de nous per contacte amb les llengües veïnes o que formaven part del substrat llatí de l'illa.
A més a més, moltes consonants en maltés canvien de so al final de paraula o en contacte amb una vocal.
Per a un valencianoparlant, la fonologia del maltés no presenta cap dificultat.
Així les consonants són:
B
La b canvia al so [p] al final de paraula, fenomen que també trobem en valencià. Equival a la ب (baa') àrab.
Exemples: bieb [bi:p] porta, ktieb [kti:p] llibre.
باب [baab] porta. كتاب [kitaab] llibre.
Ċ
Representa el so [tʃ], però per comoditat la transcriuré com el dígraf tx en valencià. En àrab este so no existeix i el trobem en manlleus. Paċi [patxi] pau; ċikkulata [txikkulata] xocolate.
D
La d com en valencià, canvia el seu so a [t] a final de paraula i prové de dos sons àrabs, la د (daal) i la ذ (dhaal), este últim és paregut al de l'anglés en dígraf com then o this. La ض Daad o de emfàtica també ha convergit en d.
Exemples: debb [dep] orso, dar [dar] casa, daqna [dana] barba, abjad [abyat] blanc.
دبّ [dubb] orso, دار [daar] casa, ذقن [dhaqna] barba, أبياض [a'byad] blanc.
F
La f és la ف (faa').
Exemples: far [far] rata. muftieħ [muftiih] clau (antiga).
فأر [fa'r] ratolí. مفتاح [miftaah] clau
Ġ
Es paregut al so [d͡ʒ] com en valencià j i per comoditat la transcriuré [dj]. Ve de la (djim) ج i igual que dins de la catalofonia trobem diverses realitzacions, el mateix passa en l'àrab: a bona part de l'arabofonia és africat com el valencià, mentre que al Magreb és més fricatiu com al català oriental. Al Baix Egipte en canvi, sona com la g.
Exemples: ġemel [djemel] camell, raġel [radjel] home.
جمل [djamal] camell. رجل [radjul] home.
G
La g no és la (gain) غ, tot i que ambdós representen un so oclusiu i pareixeria a primera vista que una ve de l'altra. La g apareix en manlleus, mentre que la gain evolucionà a għ.
Exemples: gazella [gazel·la] gasela.
غزالة [gazalaa']
ĠĦ
Ve de l'('ayn) ع, un dels sons més complicats de l'àrab. És un so engolat i de difícil reproducció gràfica, apareix sovint com un apòstrof i modifica la vocal que li segueix. En maltés és representa amb el dígraf għ i tot i que fins al segle XVIII-XIX tenia un so, en l'actualitat s'ha emmudit.
Exemples: għeneb [enep] raïm i għajn [ain] ull.
عناب ['anaab] raïm, عين ['ayn] ull.
Ħ
És un so aspirat que no existeix en valencià, però sí en anglés per exemple. Prové de dos sons diferents de l'àrab: la (Haa') ح que és un so aspirat emfàtic i la (khaa') خ que és un so aspirat fort, equivalent a la jota castellana.
Exemples: ħabb [habb] amor, melħ [melh] sal, ħanżir [hanzir] porc, tebbieħ [tebbih] cuiner.
حب [hob] amor, ملح [malh] sal, خنزر [khinzir] porc, طبّخ [Tabbakh] cuiner.
H
Està relacionada amb la (haa) ه que és molt pareguda a la Ha, però més suau.
Exemples: hu [hu] ell, hi [hi] ella.
هو [howa] ell, هي [heya] ella.
J
Té el seu paral·lel en l'àrab ي yaa que es considera una vocal llarga o semivocal.
Exemples: jum [ium] dia.
يوم [yaum] dia.
K
La k ve de la (kaaf) ك .
Exemples: kelb [kelp] gos, bank, banc.
كلب [kalb] gos, بنك [bank] banc.
L
La l ve de la (laam) ل àrab.
Exemples: laħam [laham] carn, lejl [leil] nit
لحم [lahm] carn, ليل [lail] nit.
M
La m està relacionada amb la (miim) àrab م
Exemples: għalliem [al·liim] professor, Mdina [mdina] ciutat de Malta.
علم ['alim] ciència, مدينة [madina'] ciutat
N
La n ve de la (nuun) àrab ن.
Exemples: ġobon [djobon] formatge, għaneb [anep] raïm.
جبن [djobn] formatge, عنب ['anab] raïm.
P
La p no és un so de l'àrab i prové potser, del substrat llatí.
Exemples: paċi [patxi] pau, paġna [padjna] pàgina
Q
En àrab la (qaaf) ق és la contrapartida emfàtica de la k, però en maltés en lloc de convergir, s'ha emmudit.
Exemples: qalb [alb] cor, triq [tri] carrer.
قلب [qalb], طريق [Taryq] camí.
R
Relacionada amb la (raa) àrab ر i contempla la realització suau i la forta, depenent de variants geogràfiques i de la seua posició dins de la paraula.
Exemples: riġel [rridjel] cama, bard [bart] fred.
رجل [ridjl] cama, برد [bard] fred
S
La s ve de dos sons àrabs, la س (siin) i la seua versió emfàtica (Sad) ص
Exemples: sikkina [sikkina] ganivet, għasel [asel] mel, sapuna [sapuna] sabó. qamis [amis] camisa.
سكّين [sikkin] ganivet, عسل [a'sal] mel, صابون [Saabuun] sabó, قميص [qamyS] camisa.
T
La t prové de tres sons diferents de l'àrab, la ت (taa'). la seua versió emfàtica ط (Taa') i la ث thaa', equivalent a la zeta castellana.
Exemples:
tuffieħa [tuffi:ha] poma, bint [bint] xiqueta, tifel [tifel] xiquet, qattus [attus] gat, tewma [tewma] all, tgħal [taal] rabosa.
تفّاحة [tuffaaha'] poma, بنت [bint] xiqueta, طفل [Tifl] xiquet, قطّ [qiTT] gat, ثوم [thaum] all, ثعال [th'uaal] rabosa.
V
No existint en àrab, ve del substrat llatí.
Exemple: vjola [viola] violat, viaġġ [viadjdj] viatge. Una excepció és la paraula iva, sí, pronunciada [iwa].
W
El so de la w prové de l'àrab (waw) و quan funciona com a semiconsonant.
Exemples: warda [warda] rosa, wied [wi:d] vall.
وردة [warda'] rosa, واد [wad] vall.
X
La x és la (shiin) ش àrab i equival a la xeix.
Exemples: xemx [xemx], xemgħa [xema]
شمس [xams] sol, شمعة [xam'a'] ciri.
Ż
La ż, de la ز (zain) àrab correspon a la zeta valenciana.
Exemples: żejt [zeit] oli, ħobż [hobz] pa.
زيت [zayt] oli. خبز [khobz] pa.
Z
No té equivalent en valencià ni en àrab, més pareguda a la z italiana i la transcriuré ts. La trobem en manlleus: zalza [tsatlsa] salsa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada