LLIÇONS DE MALTÉS

0 żero 1 wieħed 2 tnejn 3 tlieta 4 erbgħa 5 ħamsa 6 sitta 7 sebgħa 8 tmienja 9 disgħa 10 għaxra Vejam com en àrab són molt pareguts, llevat del zero. Tot i que la paraula zero, així com la paraula xifra venen ambdós de l'àrab  صفر [Sifr] zero.   N.0 صفر [Sifr] N.1 واحد [wahid] N.2 إثنان/إثنين * [ithnaani/ ithanyni] *A banda de singular i plural, trobem el dual i lògicament el 2 s'escriu en dual. El dual té declinació de nominatiu i genitiu-acusatiu i per això té dos formes. N. 3 تثلاثة [thalatha'] N.4 أربعة [a'rba'] N.5 خمسة [khamsa'] N.6 ستة [sitta'] N.7 سبعة [saba'] N.8 ثمانية [thamaania'] N.9 تسعة [tisa'] N.10 عشرة [a'ixara'] ٠١٢٣٤٥٦٧٨٩١٠ Les xifres s'escriuen d'esquerra a dreta. Els números tenen gènere, és a dir masculí i femení. Quan van solts solen enunciar-se en femení, que són les formes anteriors. Excepte l'u i el dos que es fa en masculí i la forma femenina és واحدة [uahida] (waħda) i إثنتان/إثنتين [...

Ja hem vist que en maltés l'article determinat és il- que no té gènere ni número i que depenent de la consonant que li segueix, pot transformar-se en is-, it-, ix- etc. Pel que fa a la indeterminació, no hi ha cap article específic.                                                                                                il-kelb = el gos                                                                                             ...

Un altre element que modifica l'article determinat és la seua col·locació davant de les lletres solars o lunars.  Les lletres solars provoquen una assimilació de la l de l'article, de manera que es duplica el primer so consonàntic de la paraula determinada. Per exemple:                                        xemx (sol) = ix-xemx (el sol) En canvi, les lletres lunars no provoquen este efecte i la l es manté.                                        qamar [amar] (lluna) = il-qamar (la lluna).    Les lletres solars són les següents: ċ d n r s t x ż z Però no és gaire difícil aprendre quines són les solars, en la pronuncia és prou natural. Ara bé la s seguida de consonant no es considera una lletra solar i se li aplica la i eufònica.    ...

 Per a expressar la determinació, el maltés empra l'article il- sense cap distinció de gènere o nombre. En canvi, no hi ha un article indeterminat.                    Bejt [beit] teulada / una teulada.                    Il-bejt [ilbejt] la teulada. Ara bé, si el mot que acompanya l'article comença per vocal o per una consonant muda, llavors queda reduït a l-.                    Arja [aria] aire.                    L-arja [laria] l'aire.                    G ħajn [ain] ull.                    L- għajn [lain] l'ull. Quan la paraula determinada comença per m-, n-, s-, o x- s'afig davant una vocal eufònica i- i l'article és l-.         ...

 Bengħisa, pronunciat i escrit antigament Benissa, és una pedania de Birżebbuġa, el pou de les oliveres. Com a molts llocs que comparteixen un substrat amazic, el nom vol dir "fills d''Aissa". A Malta encara coexisteix la forma àrab  Għisa amb la llatinitzada Ġesù. En àrab s'escriu عِيسَى ['Aissaa] i a profite el topònim per a parlar de l'alif maqsura que formalment és com la lletra yaa' ى sense els dos punts de davall. Es pronuncia com una a llarga i apareix en mots masculins. No es considera una lletra de l'alfabet per si mateixa. En maltés ha esdevingut una a. Capella de la Puríssima Concepció a Bengħisa

font: https://www.tasteatlas.com/obz-biz-zejt     El ħ obż biż-żejt és una recepta típica de Malta que literalment, vol dir pa amb oli, encara que després se li afigen altres ingredients que hi ha pel rebost com ara tomaca, olives, tàperes, all, formatge o ceba. És un plat que naix fruit de la misèria, com tantes receptes tradicionals arreu de la Mediterrània, de la necessitat d'aprofitar allò que hi ha amb dos elements bàsics de la cuina com son el pa i l'oli.  Vorem quins ingredients du i pot dur esta recepta amb el seu equivalent àrab: ħ obż [khobz]  خبز [khobz] pa. żejt [zeit]  زيت [zayt] oli tadam طماطم [TamaaTam]  tomaca, però especialment una anomenada kunserva que és una pasta de tomaca. L'etimologia d'esta paraula és curiosa perquè ve de  tuffieħa t’Adam [tuffikha tadam] que volia dir "poma d'Adam".  kappara كبر [kaber] tàpera żebbuġa زيتونة [zaytuuna] oliva ġobon [djobon] جبن [djobn ] formatge, en concr...

 La pronúncia doble de les consonants és important. En maltés s'escriuen de manera duplicada o geminada, mentre que en àrab trobarem la xadda ّ, un signe que s'escriu sobre la consonant que cal doblar.  Per exemple la paraula poma: تفّاحة [tuffaaha]/ tuffieħa on la duplicació afecta a la faa'/f. En la imatge tenim Għajn Tuffieħa, la Font de la Pomera, una cala situada al nord-est de l'illa de Malta.