ELS VERBS FORTS

Els verbs que formen este grup són triliters o afegeixen una quarta consonant i a més les radicals són fortes.

Les radicals dels verbs que formen este grup són fortes i són triliters o afegeixen una quarta consonant a la radical.

ĦADEM treballar

Jien naħdem

Int taħdem

Hu jaħdem

Hi taħdem

Aħna naħdmu

Intom taħdmu

Huma jaħdmu

Podem observar que la desinència de persona es col·loca en primera posició i seguidament s'alternen les vocals breus amb les radicals del verb.

Ħadem ve del verb àrab خَدَمَ [khadama] que vol dir servir i també treballar, però en àrab hi ha altres verbs amb este significat que són més comuns. Xogħol n'és un sinònim, de l'àrab شَغَلَ [xogl] que vol dir estar ocupat i que en l'àrab magrebí està molt estés. En àrab fusha també hi ha el verb عمل [amal]

أنا أعمل

أنت تعمل/تعملين

هو يعمل/ هي تعمل

نحن نعمل

أنتم تعملون/ أنتنّ تعملن /أنتما تعملان

هم يعملون /هنّ تعملن /أنتما يعملان/تعملان



WASAL arribar

Jien nasal

Int tasal

Hu tasal

Hi tasal

Anħa naslu

Intom taslu

Huma jaslu

Com passa en àrab, una vocal llarga pot transformar-se en una altra vocal, en este cas la w radical s’ha convertit en a. Equival al verb àrab وصل [waSala]

أنا أصل

أنت تصل/تصلين

هو يصل/ هي تصل

نحن نصل

أنتم تصلون/ أنتنّ تصلن /أنتما تصلان

هم يصلون /هنّ تصلن /أنتما يصلان/تصلان

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

IL-FAMILJA

En esta entrada estudiarem vocabulari relatiu a la família, il-familja.   MALTÉS ÀRAB Transcripció àrab Família Familja عائلة [‘ayla] Pare Missier* أب [a’b] Mare Omm أم [u’mm] Fill Iben إبن [i’bn] Filla Bint** إبنة [i’bna] Germà Ħu أخ [a’kh] Germana Oħt أخت [u’kht] Avi Nannu***/ ġidd جد   [djadd] Àvia Nanna***/ ġidda جدة [djadda] Net Neputi**** حفيد [hafyd] Neta Neputija**** حفيدة [hafyda] Oncle Ziju***** عم / خال [khaal/’amm] Tia Zija***** عمة /
Més informació

MITJANS DE TRANSPORT II (MEZZI TAT-TRANSPORT II)

  Prenc el cotxe per a anar al treball. Nieħu l-karozza biex immur ix-xogħol. أنا آخذ السيارة للذهب إلى العمل . Vas en autobús a la universitat? Tmur l-università bix-xarabank? هل أنت تذهب يلى الجمعة بالحافلة؟   Ell condueix un camió. Huwa jsuq trakk هو يسوق الشاحنة . Pren el taxi per a anar a l’aeroport. Hija tieħu t-taxi biex tmur l-ajruport. هو يأهد سيارة الأحرة للدهب إلى المطار .   Anem en tren a la ciutat. Immorru l-belt bil-ferrovija. نحن نذهب إلي مدينة بالقطار . Conduïu la bicicleta sota la pluja. Issuq ir-rota taħt ix-xita. أنتم تسوقون الدرّجة تحت المطر . Preneu la moto o el cotxe? Tieħu l-mutur jew il-karozza? أنتن تأهدن الدرّجة بخارية او السيارة؟ Van en avió a Egipte. Huma jmorru l-Eġittu bl-ajruplan. هم يذهبون إلى مصر بالطائرة . Van en vaixell a Malta. Huma jmorru Malta bil-vapur. هم يذهبون إلى مالطا بالباخرة
Més informació

NEGACIÓ DE TINDRE

 Per a negar el "verb" tindre  prenem l'adverbi ma seguit de għand amb les seues dessinències de persona i finalment una x . Com que  għ és un so mut, ma s'apostrofa, é s a dir: M'għandix M'għandekx M'għandux M'għandiex M'għandniex M'għandkomx M'għandhomx En àrab per a negar عند ['and] ens cal solament la 3a persona del singular masculí de  ليس [laysa].  No té ليس عنده [laysa 'andahu] També hi ha l'adverbi ما [ma] que té un ús més col·loquial i que per això mateix el trobem al maltés. No tinc temps: m 'għandix ħin /   أنا ليس عندي وقت [a'na laysa andy waqt ]. Ella no té classe: m 'għandiex lezzjon /    هي ليس عندها درس [heya laysa 'andahaa dars]. No tenim xiquets: m 'għandiex tfal/   نحن ليس عندنا أطفال [nahnu laysa 'andanaa a'Tfaal] 
Més informació