ELS COLORS

 

VALENCIÀ

MALTÉS

ÀRAB

Transcripció

Color

kulur

لون

[lawn]

Roig

aħmar/ ħamra

أحمر/حمراء

[a’hmar/ hamra’]

Blau

blu (iżraq/ żerqa)

أزرق/زرقاء

[a’zraq / zarqaa’]

Groc

isfar /safra

أصفر/صفراء

[a’Sfar /Safraa’]

Verd

aħdar/ ħadra

أخضر/خضراء

[a’khDHar /khaDraa’]

Blanc

abjad/ bajda

أبيض/بيضاء

[a’byaDH / bayDHaa’]

Negre

iswed/ sewda

أسود/سوداء

[a’swad/ sawdaa’]

Marró

kannella

بني/بنية

[buny /bunya]

Taronja

oranġjo

برتقالي/برتقالية

[burtuqaaly /burtuqaalya]

Violat

vjola

بنفسي /بنفسية

[banafsy /banafsya]

Gris

griż/ griża

رمادي/رمادية

[ramaady /ramaadya]]

Verd fosc

żejti/ żejtija

زيتي/زيتية

[zayty /zaytya]

Rosat

roża

وردي/وردية

[wardy /wardya]

Platejat

fiddi /fiddija

فضّي/فضّية

[faDHy /faDHya]

Dorat

dehbi /dehbija

ذهبي/ذهبية

[dhahaby /dhahabya]

 

Per a la formació dels colors en maltés trobem tres models. Un segueix la manera clàssica àrab que consisteix en un esquema a+ arrel o arrel+ a, que en àrab és alif hamza+ arrel o arrel+ taa marbuta.

Els colors aħmar/ ħamra, iżraq/ żerqa, isfar /safra, aħdar/ ħadra, abjad /bajda i iswed /sewda es corresponen a este esquema.

Seguint este model es poden formar altres abjectius com aħma, għamja (de l’àrab أعمى/عمياء, cec).

L’altra forma és a partir de substantius derivats: arrel + i per al masculí i ija per al femení.  Hi trobem żejti/ żejtija, fiddi /fiddija i dehbi /dehbija

El tercer model consisteix en manlleus d’altres llengües com viola, griż/ griża, roża, blu, oranġjo i kannella.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

KEMM HEMM NIES FIL-FAMILJA TIEGĦEK?

 Esta frase:  Kemm hemm nies fil- familja tiegħek? la podem utilitzar per a preguntar algú quants membres té la seua família. Kemm és el pronom interrogatiu per a preguntar quant, hemm ja hem vist que   és un adverbi que indica existència. Nies és un col·lectiu que significa gent, com l'àrab ناس [naas] per tant kemm hemm nies significa quanta gent hi ha. Familja és prou transparent i  tiegħek és el pronom possessiu de segona persona com hem estudiat anteriorment.  Per a contestar tenim fil-familja tiegħi hemm erba' persuni per exemple, és a dir a la meua família hi ha / som quatre persones. Erba ' és el número 4, més bé la seua forma atributiva d' erbgħa. En maltés es diferencia els nombres quan són numerals o quan són determinants. Quan la paraula que segueix necessita una vocal de reforç es pot emprat la forma erbat, per exemple: hemm erba' persuni / hemm erbat itfal . Tfal vol dir xiquets i pren una vocal epentètica.  Persuni és el plural de pers...
Més informació

REPASSANT QÜESTIONS (II) SALUTACIONS

  Hi ha tres formes de saludar en maltés que són testimoni de la història de l’arxipèlag. La forma merħba prové de l’àrab مَرْحَبًا que també vol dir benvingut. Els àrabs hi van viure entre els segles IX i XI i la seua llengua romangué entre la població nativa. A partir del segle XVI s’instal·laren els cavallers hospitalers entre els quals la llengua franca era el francés, que va ser la llengua de l’aristocràcia local, per això també tenim bonġu , de bonjour que pot significar també bon dia i que fa doblet amb bonġornu , del sicilià bon giornu , ja que hi hagué molts contactes amb l’illa de Sicília. Finalment, arrel de la derrota de Napoleó, Malta esdevingué una colònia inglesa fins els final de la Segona guerra mundial, per això ħello o ħellow són les formes més comunes en l’actualitat. Per a preguntar com està una persona, per cordialitat diem kif int? Kif és el pronom interrogatiu com, mentre que int és la segona persona del singular tu. Existeix una forma inti que pot em...
Més informació

REPASSANT ALGUNES QÜESTIONS

 Repassem algunes estructures bàsiques. Home es diu  raġel i l'article determinat ( el/la ) és il que davant de certes consonants canvia. Pots repassar-ho ACÍ . Així  ir-raġel és l'home, a més l'article s'uneix al nom mitjançant un guió. El contrari, la dona es diu il-mara. Si volem construir una oració atributiva, en maltés no hi ha un verb ésser en present, així que simplement juxtaposem el nom i l'atribut.                                                                        ir-raġel twil                                                                     ...
Més informació