EL VERB

 

El sistema verbal maltés segueix els patrons de l’àrab, amb algunes variacions que també es troben a altres llocs del Magreb. Partint d’un sistema triliter, tres lletres arrel, es combinen mitjançant afixes i sufixes o vocals per a anar conformant les diferents formes verbals. D’ací els estudiosos de la llengua han trobat una série de grups que comparteixen un patró i que no té res a veure amb aquells de l’àrab.

Verbs forts amb tres o quatre consonants com ara kiteb (escrigué) o harbat (destruí)

Verbs defectius amb una tercera radical muda (għ) com tafagħ (llançà).

Verbs dèbils amb una tercera radical semivocàlica (j) com qaraj (llegí)

Verbs amb vocals llargues en la radical com dawam (endarrerí) o sajab (trobà)

Verbs dobles amb una doble tercera radical com ara garr (transportà)

El maltés té un temps perfecte que equival al passat, un temps imperfecte que es correspon al present o al futur i un mode imperatiu, un participi present i passat  i el verb substantivat. Novament, s’ha simplificat respecte de l’àrab fusha que té un mode subjuntiu i un de jussiu. Les formes compostes s’obtenen combinant els verbs amb altres partícules.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

KEMM HEMM NIES FIL-FAMILJA TIEGĦEK?

 Esta frase:  Kemm hemm nies fil- familja tiegħek? la podem utilitzar per a preguntar algú quants membres té la seua família. Kemm és el pronom interrogatiu per a preguntar quant, hemm ja hem vist que   és un adverbi que indica existència. Nies és un col·lectiu que significa gent, com l'àrab ناس [naas] per tant kemm hemm nies significa quanta gent hi ha. Familja és prou transparent i  tiegħek és el pronom possessiu de segona persona com hem estudiat anteriorment.  Per a contestar tenim fil-familja tiegħi hemm erba' persuni per exemple, és a dir a la meua família hi ha / som quatre persones. Erba ' és el número 4, més bé la seua forma atributiva d' erbgħa. En maltés es diferencia els nombres quan són numerals o quan són determinants. Quan la paraula que segueix necessita una vocal de reforç es pot emprat la forma erbat, per exemple: hemm erba' persuni / hemm erbat itfal . Tfal vol dir xiquets i pren una vocal epentètica.  Persuni és el plural de pers...
Més informació

REPASSANT QÜESTIONS (II) SALUTACIONS

  Hi ha tres formes de saludar en maltés que són testimoni de la història de l’arxipèlag. La forma merħba prové de l’àrab مَرْحَبًا que també vol dir benvingut. Els àrabs hi van viure entre els segles IX i XI i la seua llengua romangué entre la població nativa. A partir del segle XVI s’instal·laren els cavallers hospitalers entre els quals la llengua franca era el francés, que va ser la llengua de l’aristocràcia local, per això també tenim bonġu , de bonjour que pot significar també bon dia i que fa doblet amb bonġornu , del sicilià bon giornu , ja que hi hagué molts contactes amb l’illa de Sicília. Finalment, arrel de la derrota de Napoleó, Malta esdevingué una colònia inglesa fins els final de la Segona guerra mundial, per això ħello o ħellow són les formes més comunes en l’actualitat. Per a preguntar com està una persona, per cordialitat diem kif int? Kif és el pronom interrogatiu com, mentre que int és la segona persona del singular tu. Existeix una forma inti que pot em...
Més informació

REPASSANT ALGUNES QÜESTIONS

 Repassem algunes estructures bàsiques. Home es diu  raġel i l'article determinat ( el/la ) és il que davant de certes consonants canvia. Pots repassar-ho ACÍ . Així  ir-raġel és l'home, a més l'article s'uneix al nom mitjançant un guió. El contrari, la dona es diu il-mara. Si volem construir una oració atributiva, en maltés no hi ha un verb ésser en present, així que simplement juxtaposem el nom i l'atribut.                                                                        ir-raġel twil                                                                     ...
Més informació