EL POSSESSIU

 El possessiu es forma de dos maneres. Per una banda, tenim el mecanisme clàssic que encara comparteix amb l'àrab i que empra una série de sufixes darrere del mot posseït.

Prenem la paraula dar (casa) i trobarem:

dari = ma casa

darek = ta casa

daru = sa casa (d'ell)

darha = sa casa (d'ella)

darna = la nostra casa

darkom = la vostra casa

darhom = sa casa (d'ells o elles).

Si ho comparem amb l'àrab, tenim:

Ma casa: بيتي [bayty]

Ta casa (de tu masculí) بيتك [baytuka] / (o de tu femení) baytuki

Sa casa (d'ell) بيته [baytuhu] o d'ella بيتها [baytuhaa]

La nostra casa بيتنا [baytuna]

La vostra casa (de vosaltres masculí) بيتكم [baytukum] / (de vosaltres femení) بيتكن [baytukunna] / (de vosaltres dos) بيتكما [baytukumaa]

Sa casa (d'ells) بيتهم [baytuhum] / (d'elles) بيتهن [baytuhunna] / (de vosaltres dos) بيتهما [baytuhumaa].

Este sistema de sufixes ha tendit a simplificar-se en la llengua oral. De manera que seguint l'esquema clàssic hi ha paraules com casa, de membres de la familia o parts del cos. Per a la resta de paraules es fa servir l'estructura: substantiu + tiegħ + sufixe de persona.

Il kelb tiegħi (el meu gos)

Il kelb tiegħek (el teu gos)

Il kelb tiegħu (el seu gos, d'ell)

Il kelb tagħha (el seu gos, d'ella)

Il kelb tagħna (el nostre gos)

Il kelb tagħkom (el vostre gos )

Il kelb tagħhom (el seu gos)