LLIÇONS DE MALTÉS

 El demostratiu masculí dan i el femení din tenen una funció de pronom o de determinant. Amb funció de determinant:                    Dan il-ktieb = Este llibre.                    Din il-karozza = Este cotxe. Podem observar que es reforça amb l'article determinat. Amb funció de pronom:                    Dan huwa ktieb = Este (açò/això) és un llibre.                    Din hiya karozza = Este (açò/ això) és un cotxe. Es col·loca el pronom personal de tercera persona reforçant el pronom demostratiu. Veiem també que no hi ha un verb ésser en present. En àrab es fan servir formes anàlogues:                     هذا كتاب [hadhaa kitaab]= Este llibre.                     هذة سيارة [hadhihi sayaara']= Este cotxe                     هذا الكتاب [hadhaa alkitaab] = Este (açò/això) és un llibre.                     هذة السيارة [hadhihi as-sayaara'] = Esta (açò/ això) és un cotxe. Les formes en àrab هذا / هذه s'han format per composició que en maltés ha perdut el primer element.

Quan es dona la benvinguda a algú o saludem, es diu merħba, igual que en àrab مرحباً , encara que també hi ha l'anglicisme ħello, molt més estés en l'actualitat.   Per a dir bon dia, tenim diverses possibilitats: l-għodwa t-tajba que ha deixat pas a altres fórmules com bonġu o bonġiornu d'arrel llatina.En comparació, en àrab es diu صباح الخير [Sabaaju al-khayr] a banda d'altres expressions més imaginatives.   Per la vesprada, bonswa, d'origen francés. En àrab, مساء الخير [masa' al-khayr].   Quan arriba la nit: il-lejl it-tajeb, relacionat amb l'àrab ليلة سعيدة [layla' sa'yda'].   En l'acomiadament es pot dir ċaw, addio, addiju o saħħa. Narak dalwaqt té el sentit de "ens veiem prompte". En àrab es diu مع السلامة [ma' as-salama'] o إلى اللقاء [i'la al·liqa'].

És una fórmula de salutació molt estesa entre els pobles musulmans. En àrab es diu  السلام عليكم [as-Salamu 'alaikum] i que vol dir "la pau sobre vosaltres". Es contesta amb و عليكم السلام [wa alaikym as-salaam] i sobre vosaltres la pau. Entre moltes altres llengües, trobem que en albanés diuen selam alejkum, els perses سلام علیکم, els tàrtars әссәламү галәйкүм, els bosnis селам алејкум, etc. Els maltesos ja no són musulmans, però han conservat la fórmula dins de l'àmbit de la missa catòlica: is-sliem għalikom, com tantes altres coses. Per exemple, es refereix al període de Quaresma amb el nom de Randan, que ve de l'àrab رَمَضَان [ramaDHaan] ramadà. Esta fórmula és un cognat de l'hebreu שלום עליכם [xalom 'alekhem] i que també veiem en el jidix שלום־עליכם [sholem-aleykhem].

Del 20 al 90 els numerals són: 20: għoxrin 30: tletin. 40: erbgħin. 50: ħamsin 60: sittin. 70: sebgħin. 80: tmenin. 90: disgħin. En àrab, a la unitat se li afegeix el sufixe ون [una] en nominatiu i ين [yna] en genitiu i acusatiu. Excepte el número vint ( ٢٠ ): عشرون/ عشرين ['ixruna/'ixrina] que en realitat es forma a partir del deu عشر ['aixara]. El 30 ( ٣٠ ) ثلاتون [thalaathuna] El 40 ( ٤٠ ) أربعون [a'rb'auna] El 50 ( ٥٠ ) حمسون [hamsuna] El 60 ( ٦٠ ) ستون [sittauna] El 70 ( ٧٠ ) سبعون [sab'auna] El 80 ( ٨٠ ) ثمانون [thamaanuna] El 90 ( ٩٠ ) تسعون [tis'auna] *Notem que en maltés s'han format a partir del genitiu/acusatiu tot i que hui ja no es gasten els casos. Si esteu familiaritzats amb l'alemany açò és prou simple: en els múltiples de deu primer es diu la unitat i després la desena. És a dir, p.ex: 21 ( ٢١ ) واحد و عشرون [uaahid ua 'ixrun] (wieħed u għoxrin) O el 59: ( ٥٩ ) تسعة و خمسون [tis'at

En maltés els números compresos entre l'11 i el 19 són: 11 ħdax 12 tnax 13 tlettax 14 erbatax 15 ħmistax 16 sittax 17 sbatax 18 tmintax 19 dsatax Les combinacions t+consonant pareix que emmudeixen la t-, malgrat les transcripcions fonètiques, però jutjant-ho a partir de com ho pronuncia la gent. Els equivalents en àrab són: L'onze (١١) أحد عشر / إحدى عشرة [a'hada 'aixar/i'hada 'aixara] (ħdax). El dotze (١٢) إثنا عشر / إثنتا عشرة [i'thnaa 'aixar/ i'thnataa 'aixara] (tnax). Veiem que es formen amb la fòrmula Unitat + Desena. La resta entre el 13 i el 19 no presenten cap irregularitat: P.ex: 3 ثلاثة [rhalaatha] + 10 عشرة ['aixara] = 13 ثلاتة عشر [thalaathata a'ixar] / ثلاث عشرة [thalaatha 'aixarata] Però cal tindre en compte dos coses: a) La taa marbuta ة s'ha de pronunciar [ta] b) la desena concorda en gènere amb el nom que acompanya, però la unitat no: unitat en femení i desena en masculí si acompanya un nom masculí. unitat