LLIÇONS DE MALTÉS

0 żero 1 wieħed 2 tnejn 3 tlieta 4 erbgħa 5 ħamsa 6 sitta 7 sebgħa 8 tmienja 9 disgħa 10 għaxra Vejam com en àrab són molt pareguts, llevat del zero. Tot i que la paraula zero, així com la paraula xifra venen ambdós de l'àrab  صفر [Sifr] zero.   N.0 صفر [Sifr] N.1 واحد [wahid] N.2 إثنان/إثنين * [ithnaani/ ithanyni] *A banda de singular i plural, trobem el dual i lògicament el 2 s'escriu en dual. El dual té declinació de nominatiu i genitiu-acusatiu i per això té dos formes. N. 3 تثلاثة [thalatha'] N.4 أربعة [a'rba'] N.5 خمسة [khamsa'] N.6 ستة [sitta'] N.7 سبعة [saba'] N.8 ثمانية [thamaania'] N.9 تسعة [tisa'] N.10 عشرة [a'ixara'] ٠١٢٣٤٥٦٧٨٩١٠ Les xifres s'escriuen d'esquerra a dreta. Els números tenen gènere, és a dir masculí i femení. Quan van solts solen enunciar-se en femení, que són les formes anteriors. Excepte l'u i el dos que es fa en masculí i la forma femenina és واحدة [uahida] (waħda) i إثنتان/إثنتين [

Ja hem vist que en maltés l'article determinat és il- que no té gènere ni número i que depenent de la consonant que li segueix, pot transformar-se en is-, it-, ix- etc. Pel que fa a la indeterminació, no hi ha cap article específic.                                                                                                il-kelb = el gos                                                                                                  kelb= un gos El maltés ha perdut les desinències de cas, com l'àrab oral. Però l'àrab fusha conserva tres casos: nominatiu, acusatiu i genitiu. En el cas de l'àrab, la determinació i la indeterminació també venen marcades per la desinència. Esta desinència s'expressa amb tres vocals breus, que no se solen escriure tampoc i que són damma, fatha i kasra quan és una paraula determinada i  amb qualsevol d'estes tres vocals seguides de nun quan és indeterminada. El nom tècnic d'esta vocal seguida de nun és tanwin. Nominatiu amb d

Un altre element que modifica l'article determinat és la seua col·locació davant de les lletres solars o lunars.  Les lletres solars provoquen una assimilació de la l de l'article, de manera que es duplica el primer so consonàntic de la paraula determinada. Per exemple:                                        xemx (sol) = ix-xemx (el sol) En canvi, les lletres lunars no provoquen este efecte i la l es manté.                                        qamar [amar] (lluna) = il-qamar (la lluna).    Les lletres solars són les següents: ċ d n r s t x ż z Però no és gaire difícil aprendre quines són les solars, en la pronuncia és prou natural. Ara bé la s seguida de consonant no es considera una lletra solar i se li aplica la i eufònica.                                       sport (deport) - l-isport (el deport)                                        sptar (hospital) - l-isptar (l'hospital)                     Més exemples de lletres solars:                                        tam

 Per a expressar la determinació, el maltés empra l'article il- sense cap distinció de gènere o nombre. En canvi, no hi ha un article indeterminat.                    Bejt [beit] teulada / una teulada.                    Il-bejt [ilbejt] la teulada. Ara bé, si el mot que acompanya l'article comença per vocal o per una consonant muda, llavors queda reduït a l-.                    Arja [aria] aire.                    L-arja [laria] l'aire.                    G ħajn [ain] ull.                    L- għajn [lain] l'ull. Quan la paraula determinada comença per m-, n-, s-, o x- s'afig davant una vocal eufònica i- i l'article és l-.                    Skola = escola.                    L-iskola = l'escola.                    M ħadda [mhadda] coixí.                    L-im ħadda [limhadda] el coixí. En cas que l'article vaja precedit per una altra vocal, la i també desapareix.                    Il-ktieb = el llibre.                    Aqra l-ktieb [aral ktiep] J