EL PLURAL

 La formació del plural és un dels elements més complexes de les llengües semítiques perquè no hi ha regularitat. En el cas del maltés es complica pel fet de la dualitat del seu lèxic.

Hi ha dos maneres de fer el plural: canviat l’estructura interna de la paraula o afegint sufixes. Quan es tracta d’afegir sufixes, estos retenen l’accent de la paraula.

Alguns d’estos sufixes són: -n, -in, -at, -iet, -ijiet, -an, -ien, -i o –a (àtona).

Vorem alguns exemples referits a noms de lloc.

VALENCIÀ	MALTÉS	ÀRAB	Transcripció
Casa- cases	dar- djar	بيت -بيوت	[bayt] [buyuut]
Restaurant- restaurants	ristorant-  ristoranti	مطعم- مطاعم	[maT’am][maTaa’am]
Oficina- oficines	uffiċċju-uffiċċji	مكتب -مكاتب	[maktab][makaatib]
Hotel- hotels	lukanda- lukandi*	فندق -فنادق	[funduq][fanaadiq]
Teatre- teatres	teatru- teatri	مسرح -مسارح	[masrih][masaarih]
Cafeteria- cafeteries	kafetterija- kafetterijiet	مقهى -مقاه	[maqha][maqaaha]
Forn- forns	forn- fran**	مجبز- مجابز	[madjbaz][madjaabiz]
Centre- centres	ċentru- ċentri	مركز -مراكز	[markaz][maraakiz]
Mercat- mercats	suq- swieq	سوق -أسواق	[suuq][a’suuaaq]
Museu- museus	mużew- mużewijiet	متحف -متاحف	[mathaf][mataahif]
Mesquita- mesquites	moskea- moskej	مسجد -مساجد	[masdjid][masaadjid]
Església- esglésies	knisja- knejjes***	كنائس -كنيسة	[kanysia][kanaais]
Escola- escoles	skkola- skkejjel	مدرسة –مدارس	[madrasa][madaaris]
Universitat- universitats	università- universitajiet	جامعة- جامعات	[djaam’ia][djaam’iaat]
Hospital- hospitals	sptar- sptarijiet	مستشفى –مستشفيات	[mustaixfa][mustaixfiaat]
Edifici- edificis	bini- binjiet	بناية- بنايات	[binaaya][binaayaat]
Empresa- empreses	kumpanija-kumpaniji	شركة –شركات	[xarika][xarikaat]
Biblioteca- biblioteques	librerija-libreriji****	مكتبة –مكتبات	[maktaba][maktabaat]
Estació – estacions	stazzijon- stazzijioniet	محطة -محطات	[mahaTa][mahaTaat]

 

*La paraula lukanda prové del sicilià i esta del llatí locanda

**El mot forn pareix un manlleu romànic, però la irregularitat del seu plural revela l’origen àrab فرن [furn] tot i que a esta llengua arriba des del llatí.

** *Malgrat la presència del cristianisme, la paraula per a església és un arabisme que s’empra també per a denominar les sinagogues.

****La paraula librerija deriva de l’italià amb un sentit semàntic influït per l’anglés.