LLIÇONS DE MALTÉS

 Bengħisa, pronunciat i escrit antigament Benissa, és una pedania de Birżebbuġa, el pou de les oliveres. Com a molts llocs que comparteixen un substrat amazic, el nom vol dir "fills d''Aissa". A Malta encara coexisteix la forma àrab  Għisa amb la llatinitzada Ġesù. En àrab s'escriu عِيسَى ['Aissaa] i a profite el topònim per a parlar de l'alif maqsura que formalment és com la lletra yaa' ى sense els dos punts de davall. Es pronuncia com una a llarga i apareix en mots masculins. No es considera una lletra de l'alfabet per si mateixa. En maltés ha esdevingut una a. Capella de la Puríssima Concepció a Bengħisa

font: https://www.tasteatlas.com/obz-biz-zejt     El ħ obż biż-żejt és una recepta típica de Malta que literalment, vol dir pa amb oli, encara que després se li afigen altres ingredients que hi ha pel rebost com ara tomaca, olives, tàperes, all, formatge o ceba. És un plat que naix fruit de la misèria, com tantes receptes tradicionals arreu de la Mediterrània, de la necessitat d'aprofitar allò que hi ha amb dos elements bàsics de la cuina com son el pa i l'oli.  Vorem quins ingredients du i pot dur esta recepta amb el seu equivalent àrab: ħ obż [khobz]  خبز [khobz] pa. żejt [zeit]  زيت [zayt] oli tadam طماطم [TamaaTam]  tomaca, però especialment una anomenada kunserva que és una pasta de tomaca. L'etimologia d'esta paraula és curiosa perquè ve de  tuffieħa t’Adam [tuffikha tadam] que volia dir "poma d'Adam".  kappara كبر [kaber] tàpera żebbuġa زيتونة [zaytuuna] oliva ġobon [djobon] جبن [djobn ] formatge, en concret el  ġbejna [djbeina] un formatge fresc d&

 La pronúncia doble de les consonants és important. En maltés s'escriuen de manera duplicada o geminada, mentre que en àrab trobarem la xadda ّ, un signe que s'escriu sobre la consonant que cal doblar.  Per exemple la paraula poma: تفّاحة [tuffaaha]/ tuffieħa on la duplicació afecta a la faa'/f. En la imatge tenim Għajn Tuffieħa, la Font de la Pomera, una cala situada al nord-est de l'illa de Malta.

Respecte a l'àrab, el maltés ha perdut molts sons, especialment els emfàtics que s'han reduït o per l'emmudiment d'altres. Així mateix, n'han aparegut de nous per contacte amb les llengües veïnes o que formaven part del substrat llatí de l'illa.  A més a més,  moltes consonants en maltés canvien de so al final de paraula o en contacte amb una vocal. Per a un valencianoparlant, la fonologia del maltés no presenta cap dificultat. Així les consonants són: B La b canvia al so [p] al final de paraula, fenomen que també trobem en valencià. Equival a la    ب (baa') àrab.  Exemples:  bieb [bi:p] porta, ktieb [kti:p] llibre. باب [baab] porta.  كتاب [kitaab] llibre. Ċ Representa el so [tʃ], però per comoditat la transcriuré com el dígraf tx en valencià. En àrab este so no existeix i el trobem en manlleus. Paċi [patxi] pau; ċikkulata [txikkulata] xocolate.  D La d com en valencià, canvia el seu so a [t] a final de paraula i prové de dos sons àrabs, la د (daal) i la