QUÈ ÉS EL MALTÉS?

El maltés és una de les llengües oficials de Malta i també de la Unió Europea. Es calcula que el parlen vora mig milió d'habitants, és a dir vora un 97% de la població de l'arxipèlag. Unes xifres molt optimistes tenint en compte la situació de diglòssia que hi ha amb l'anglés.

El maltés és una de les llengües de la família semítica, derivada de l'àrab. Tot i que comparar el maltés amb l'àrab fusha (estàndard) és com comparar el valencià amb el llatí, ens sobraran i ens faltaran elements per tots els costats perquè més aïna el maltés deriva del sícul-àrab, una llengua oral que derivà del fusha durant l'Edat Mitjana.

Fins al segle XVIII es parlava també el maltés, o una llengua germana a les illes de Pantelleria i Lampedusa, que actualment pertanyen a Itàlia i que es troben en el canal que separa Sicília de Tunísia. En estes illes hagué de competir primer amb el sicilià i a partir del segle XIX amb l'italià, fins que es va extingir. Romanen però, elements del lèxic i de la toponímia.

L'àrab sicilià s'extingí vers els segles XIII-XIV, després de l'expulsió dels musulmans sicilians i de la incorporació de l'illa a la Corona d'Aragó que convertí el llatí en llengua de l'administració en detriment del grec i de l'àrab. Però ens restà el maltés.

L'àrab sicilià i el maltés formen part de la branca magribina de la llengua àrab, l'anomenada dariya que inclou les variants de l'àrab del Magreb, de Mauritània i també l'àrab andalusí que morí al s.XVII. Estes llengües tenen una forta influència de la llengua amaziga.

Esta classificació que té un consens ample, fou discutida en el passat per motius ideològics. Alguns defengueren que el maltés derivava del púnic o que formava part de les llengües amazigues, tot volent-se desvincular del passat àrab. Fins i tot el govern italià feixista considerà el maltés com un dialecte més de l'italià en un intent d'incloure l'illa en la Grande Italia.

Per motius geogràfics i històrics hi ha una forta influència del sicilià en la llengua maltesa. Els àrabs arribaren a Malta al s.IX, però al s.XI fou incorporada al regne normand de Sicília, s'hi introduí el feudalisme i es repartí la terra entre nobles normands-sicilians.

Entre 1282 i 1530 l'illa formà part de la Corona d'Aragó, tanmateix, no hi ha gaire presència del català. Alguns mots solts tot i que també discutits, com per exemple l'article En convertit en In i algunes locucions amb la paraula "imb" derivada de "amb".

El 1530 Carles I entregà Malta als Cavallers Hospitalers de Rodes, que empraran el francés com a llengua oficial, fins que a partir de 1814 passe a formar part de l'imperi britànic (fins a l'any 1964-1974) i llavors serà l'anglés la llengua dominant.

La primera diferència del maltés respecte de l'àrab és el sistema d'escriptura l'ús de l'alfabet llatí, però realment no hi hagué un abandó de l'alifat perquè en època del califat mai s'hi escrigué. El document més antic en maltés, del s.XV està escrit per tant en alfabet llatí. Els maltesos havien quedat desconnectats del món àrab.