L'ALFABET

 

Com vaig dir a l'entrada anterior, el maltés empra l'alfabet llatí.  Els primers documents escrits daten del segle XV, gairebé cinc-cents anys després de la conquesta normanda i l'expulsió dels califes de Sicília. També cal tindre en compte que el maltés és el fruit de l'àrab oral del carrer que mai es posava per escrit, com ocorre a altres indrets de l'arabofonia. A causa d'esta desconnexió respecte de la resta de món àrab, el maltés no arribà a ser escrit en l'alifat o alfabet àrab.

Així les coses, el maltés fa servir un alfabet de 30 lletres, mentre que l'àrab en té 28. No existeix, però una correspondència completa entre ambdós alfabets perquè el maltés ha experimentat molts canvis fonètics, com ocorre en moltes llengües vives. La llengua maltesa té sons que no té l'àrab i n'ha perdut d'altres.

Fixar un alfabet llatí que incloguera la pronúncia semítica i arreplegara la fonètica de la llengua fins a arribar a un model satisfactori fou un procés costós que durà gairebé dos segles. La darrera lletra en ser inclosa fou la Ie, als anys noranta.

L'alfabet maltés inclou, per tant les lletres:

Aa, Bb, Ċċ, Dd, Ee, Ff, Ġġ, Gg, Hh, Ħħ, Ii, Jj, Kk, Ll, Mm, Nn, Oo, Pp, Qq, Rr, Ss, Tt, Uu, Vv, Ww, Xx, Żż, Zz

També caldria incloure els dígrafs: Għ i Ie.

Per un altre costat, l'alfabet àrab està format per les lletres següents:

أ، ب، ت، ث، ج، ح، خ، د، ذ، ر، ز، س، ش، ص، ض، ط، ظ، ع، غ، ف، ق، ك، ل، م، ن، ه، و، ي

Tot i que en àrab no existeixen lletres majúscula i minúscula, moltes d'elles experimenten canvis quan es lliguen amb les lletres precedents i següents.