LLIÇONS DE MALTÉS

  Com vaig dir a l'entrada anterior, el maltés empra l'alfabet llatí.  Els primers documents escrits daten del segle XV, gairebé cinc-cents anys després de la conquesta normanda i l'expulsió dels califes de Sicília. També cal tindre en compte que el maltés és el fruit de l'àrab oral del carrer que mai es posava per escrit, com ocorre a altres indrets de l'arabofonia. A causa d'esta desconnexió respecte de la resta de món àrab, el maltés no arribà a ser escrit en l'alifat o alfabet àrab. Així les coses, el maltés fa servir un alfabet de 30 lletres, mentre que l'àrab en té 28. No existeix, però una correspondència completa entre ambdós alfabets perquè el maltés ha experimentat molts canvis fonètics, com ocorre en moltes llengües vives. La llengua maltesa té sons que no té l'àrab i n'ha perdut d'altres. Fixar un alfabet llatí que incloguera la pronúncia semítica i arreplegara la fonètica de la llengua fins a arribar a un model satisfactori fou u

El maltés és una de les llengües oficials de Malta i també de la Unió Europea. Es calcula que el parlen vora mig milió d'habitants, és a dir vora un 97% de la població de l'arxipèlag. Unes xifres molt optimistes tenint en compte la situació de diglòssia que hi ha amb l'anglés. El maltés és una de les llengües de la família semítica, derivada de l'àrab. Tot i que comparar el maltés amb l'àrab fusha (estàndard) és com comparar el valencià amb el llatí, ens sobraran i ens faltaran elements per tots els costats perquè més aïna el maltés deriva del sícul-àrab, una llengua oral que derivà del fusha durant l'Edat Mitjana. Fins al segle XVIII es parlava també el maltés, o una llengua germana a les illes de Pantelleria i Lampedusa, que actualment pertanyen a Itàlia i que es troben en el canal que separa Sicília de Tunísia. En estes illes hagué de competir primer amb el sicilià i a partir del segle XIX amb l'italià, fins que es va extingir. Romanen però, elements del